Projecte

Som persones que ja estem, o hi estem anant, cap a una edat on tenim encara moltes ganes de fer coses, però també on comencem a tenir un cos que va fallant i que cada vegada necessitarà més ajuts per continuar funcionant. Amb tots els avenços d’aquests darrers anys cada vegada durem més i amb una millor qualitat de vida, però vulguis que no el cos es queixa i, físicament, ja no podem fer coses que abans fèiem com aquell que res. En canvi la ment continua funcionant i tenim moltes ganes de fer coses i d’anar tirant endavant.

Els sistemes o models que existeixen avui dia, per aquesta realitat, pensem que no responen a les necessitats d’un tipus de gent gran com la que podem representar les persones que ara som aquí i que creiem que n’hi ha moltes més amb les mateixes necessitats i interessos.

Les residències existents, privades la majoria i amb l’interès posat a fer diners, no donen ni de lluny el servei que nosaltres volem i desitgem. Són pàrquings de persones, gens estimulades, amb cap intimitat i molt allunyades d’amics, família i vida social i cultural.

Quedar-se a casa està molt bé fins al moment que físicament necessites ja molts ajuts: comprar, cuinar, netejar, rentar roba, etc. Es pot complementar amb persones contractades que et facin aquests serveis, però et quedes sense intimitat i també molt poc estimulat. Els familiars, fills, etc., porten una vida que és difícil que puguin estar per tu i si ho intenten acaben destrossats i amb problemes d’estrès i d’altres de pitjors.

Ja fa algun temps que a diversos països i també una mica a casa nostra, s’està treballant molt en el model d’un espai impulsat majoritàriament per grups d’amics o coneguts (en alguns casos també pels governs d’alguns països) on es creen o s’adapten edificis per ser compartits per aquests grups. Edificis que bàsicament disposen d’una sèrie de petits habitatges (sala, dormitori, bany, etc.) i uns espais comuns amb uns serveis comunitaris per a tots els usuaris del lloc: menjador, bogada, biblioteca, sala comunitària, saletes per a gestions diverses. Tot el tema sanitari de metges i infermeres serà portat des del CAP del barri. A rel de la COVID totes les residències, siguin del règim que siguin, tenen l’assistència sanitària garantida pels CAPS corresponents, que si l’usuari no s’hi pot desplaçar hi van ells.

Amb les característiques que cada grup decideixi, aquesta opció d’habitatges amb serveis comuns pot ser molt adequada per a gent gran que vulgui mantenir la seva intimitat i el seu espai propi, podent gaudir alhora d’uns serveis comunitaris que els deslliurin de totes aquelles feines que pràcticament ja no poden fer i que algú les ha de fer per ells.

Aquesta opció manté aquests grups socialment comunicats, amb temps lliure per sortir i anar a actes culturals diversos, amb un lloc privat per a la visita dels familiars i amb les feines bàsiques resoltes.

El grup impulsor d’aquest projecte pensa que aquesta és una molt bona solució per a aquests pocs o molts anys on necessitem ser ajudats, al mateix temps que volem mantenir una vida cultural i social el més activa possible segons cada cas, cada persona i cada moment. Volem gaudir de les nostres emocions i dels nostres interessos vitals de la millor manera possible i sense haver de complicar massa la vida de la nostra família propera: fills, nets, etc.

I, a més, projectes d’aquest tipus i pel que fa a la part mèdica, fan funcions preventives, rehabilitadores, terapèutiques i pal·liatives sempre en relació amb el grau d’atenció que necessitin els seus usuaris, i podent arribar a serveis més especialitzats de medicina com fisioteràpia, psicologia, teràpia ocupacional, etc. Aquest tipus de serveis es poden ampliar a d’altres modalitats en funció de les necessitats, de l’interès dels usuaris, de la capacitat econòmica i dels serveis del CAP de barri.

També cal tenir en compte la importància que les persones d’aquests centres puguin tenir contacte amb gent d’altres generacions que, lògicament, tenen altres visions de la vida i altres interessos. Aquest intercanvi pensem que és beneficiós per ambdues parts i que cal potenciar-lo. Per tant, pensem que aquests centres poden tenir un cert paper en la vida del barri on s’instal·lin, per exemple obrint les seves instal·lacions de gimnàs, i d’altres, si les tingués. Això, a més de les famílies d’aquests usuaris que se suposa que entraran i sortiran al seu aire. No hi ha dubte que això comportarà una part important de logística que caldrà veure com s’organitza.

Es vol que aquest edifici d’habitatges amb serveis comuns garanteixi l’atenció a la diversitat de persones que n’acabin formant part i que garanteixi la flexibilitat suficient per adaptar-se als canvis evolutius d’aquestes persones i de les seves necessitats. L’alimentació ha de ser sana i racional, els espais han d’estar ben ventilats i la il·luminació adequada, espais verds i possibilitat de solàrium i espai per fer exercicis.

Es farà possible que la majoria d’espais comuns de l’edifici també puguin estar oberts a familiars, amics i gent propera, perquè hi pugui haver moviment d’altres persones i de diferents generacions, per enriquir el contacte amb persones d’altres edats i experiències.